BADEN-POWELL

Fundador de l'Escoltisme L'escoltisme i el guiatge existeixen gràcies a Sir Robert Baden-Powell (conegut entre els escoltes com B-P) i a la seva muller Lady Olave. A l'Anglaterra colonial de finals del segle XIX, el militar Robert Baden-Powell, que havia arribat al grau de coronel, estava destinat a l'Àfrica del Sud i va ser enviat el 1899 a Mafeking, una ciutat clau. Esclatada la guerra dels bòers, va tenir al seu càrrec la defensa d'aquesta ciutat durant l'anomenat "setge de Mafeking", fet que li comportà gran popularitat a Anglaterra. En aquell setge s'havia donat responsabilitats a nois de 12 i 13 anys en tasques auxiliars (missatgers, etc.); B-P reflexionà sobre la possible creació de joves exploradors per la pau que no tan sols actuessin en temps de guerra.

Aquesta experiència, juntament amb la preocupació per la dificultat de la joventut anglesa per a adaptar-se a la vida a l'aire lliure i en condicions desfavorables, fou recollida a Aids to Scouting (Ajudes a l'exploració), que Baden-Powell escrigué el 1899, i que anava destinada principalment a militars adults. Aquest llibre, però, arribà a les llibreries d’Anglaterra en plena popularitat del setge, i quan l'any 1901 Baden-Powell tornà a Londres, s'adonà que el seu llibre també havia tingut un gran acolliment en els cercles de l'ensenyament juvenil i que, a més, havia desvetllat l'interès d’un gran nombre de nois i noies d'ambdós sexes, que l'escrivien per fer-li consultes sobre l'obra.

Robert Baden-Powell, després de diverses recomanacions, es plantejà d’escriure un llibre adreçat directament als nois; ho començà a fer i, com a culminació, el 1907 organitza a l'illa de Brownsea un campament que li serviria de prova, amb una vintena de nois de diferents ambients i classes socials. El resultat final fou la publicació de Scouting for boys (Escoltisme per a nois) el 1908; al llibre, editat en forma de fascicles, hi explicava petites històries i donava consells per a aventurar-se en el Scouting, és a dir, en l'exploració del medi natural, d'acord amb unes normes de comportament similars a les dels cavallers medievals, sobre els quals deia: «Els cavallers eren els escoltes del temps antic i les seves regles eren molt semblants a la llei escolta que tenim avui». La  gran novetat d’aquesta obra era presentar el desenvolupament de les activitats en el medi natural, sobretot en una societat com l'anglesa, amb un alt grau d'industrialització. Molt probablement no deuria ser casualitat que aquest nou moviment sorgís a Anglaterra, on cinquanta anys abans, el 1857, s'havia creat el clup excursionista Alpíne Club de Londres, el primer centre d'aquestes característiques.

El llibre de B-P esdevingué la base de l'escoltisme: molts grups començaren a basar les seves activitats en les propostes del llibre, i això suposà l'inici del moviment escolta. La seva expansió fou impressionant: el 1910, dos anys després de publicat el llibre, a Anglaterra ja hi havia 109.000 boy scouts. A partir d'aquí, es va organitzar l'associació Scout anglesa, la primera del món. L'escoltisme, a més, es va estendre ràpidament per diversos països (sobretot de l'àrea d'influència britànica). El llibre de B-P va ser traduït a multitud de llengües (hi ha una edició en català de 1968 –“Escoltisme per a nois” Ed. Gustavo Gili–). El primer grup creat a Espanya va ser a Vitòria l'estiu de 1912. El mateix any es varen crear a Barcelona els “Exploradores Barceloneses”. L'abril de 1913 es fundà a Menorca un Comitè Local dels “Exploradores de España” i el mateix mes es va constituir a València un Comité Provincial que promogué la creació de 12 grups escoltes.

El 1910, a instàncies del rei Eduard VII d’ Anglaterra, Robert Baden-Powell abandona la carrera militar (era tinent general) per dedicar-se plenament al moviment escolta. Començava així el que ell anomenaria la seva «segona vida». B-P, en la formació dels adolescents, tenia com a objectiu directe inculcar als joves el servei a Déu i al propi país.

De primer, l'escoltisme s'adreçava als nois de 12 a 14 anys, que eren els que s'anomenaven pròpiament scouts. El 1916, però, es creà el moviment dels cup-wolfs (llobatons), per a nens de 8 a 12 anys, amb una animació basada en El Llibre de La Jungla de Rudyard Kipling; i el 1918 el dels rovers, per a nois de 15 a 17 anys, amb el llibre Rovering to succes. També, inicialment, l'escoltisme era adreçat només als nois (igual que l'exèrcit), però el 1910 B-P va crear el guiatge (escoltisme femení) per a les noies (les girl-guides), que va prendre força a partir de 1912, després del seu casament amb Olave Saint Clair Soames (Lady Olave), ja que la seva dona es va encarregar de desenvolupar-lo.

La seva vida

Sir Robert Baden-Powell, va néixer a Londres el 22 de febrer de 1857. Es quedà orfe de pare quan tenia 3 anys. A casa eren nou germans. Ell mateix deia: "No sé com la mare arribà a educar-nos a tots: ella m'ha ensenyat a anar pel món".  Quan tenia 13 anys, ingressà a l'escola Charterhouse, on va ressaltar per la seva vivacitat, però no es pot pas dir que fos un estudiant brillant. Prop de l'escola hi havia un bosc, al qual els alumnes no els era permès d'anar. Malgrat tot, amb perill que l'expulsessin, B-P s'endinsava moltes vegades en el bosc, i fou allà on ell mateix aprengué multitud de tècniques. Aprengué a caçar un conill amb una trampa i a coure'l en un foc tan petit que els professors no arribessin a veuren el fum. Allí aprengué a fer servir eines fetes de fusta, a guaitar, a seguir una pista i a estudiar els animals en llibertat.

Malgrat uns resultats escolars força fluixos, es presentà a examen d'ingrés a l’exèrcit. L'astorament fou general: d’entre set-cents candidats, B-P fou el segon. Això el permeté d'entrar directament a l'exèrcit, on es féu notar. A l’Índia, a l’Àfrica del Sud i a Malta, tothom sabia que era un excel·lent oficial d'informacions, un home capaç de traspassar les línies de l'enemic per fer-se amb les informacions que el seu país necessitava.

Es féu més i més famós: l'anomenaven Impeesa, "el llop que mai no dorm", per les nombroses expedicions de reconeixement que feia, de nit, fins a les mateixes portes dels camps enemics. Havia après a disfressar-se de les formes més extravagants, com si fos un dibuixant als Alps, mentre la tropa feia maniobres, o com si cacés papallones a la muralla de qualsevol fortificació. Si el feien presoner, els ensenyava els seus dibuixos i el deixaven anar.

Entre els talents de B-P ressaltaven la seva gran habilitat artística i les seves dots d'actor. D’ambdues coses se serví durant el setge de Makefing, per elevar la moral dels soldats i dels civils.

No es casà fins que es retirà de l’exèrcit. Fou el 1912, que s'enamorà d'Olave St. Clair Soames, de 22 anys, quan ell ja en tenia 55. Olave era una gran entusiasta de l'escoltisme i creia que podia fer molt de bé als nois... i a les noies. Un cop casats, Lady Olave es féu càrrec del Guiatge (l'equivalent de l'escoltisme per a les noies). Fou la companya estimada i ajuda fidel fins a la mort. El 1920, B-P fou nomenat Cap Escolta Mundial, i el 1930, la seva dona era Cap Guia Mundial. Van tenir tres fills.

B-P va viatjar arreu del món al servei de l'Escoltisme. Va crear els Jamborees mundials -el primer fou a Londres, el 1920-, va fundar l'Organització Mundial de l'Escoltisme, va escriure llibres per als escoltes, els caps d’unitat, els llops i els ròvers, fins que es va retirar a l'Àfrica, que tant estimava. Va fer-se una casa per a ell i Lady Olave a Nyeri, a Kènia, i hi van viure fins que ell va morir, el 8 de gener de 1941. Tenia 83 anys.

Lady Olave va continuar amb l'obra començada, sobretot en el camp del Guiatge. Va morir a Londres, el 1977, i les seves cendres foren portades a Kènia, quan al voltant del món eren ja quinze milions els nois i noies que estimaven la Llei Escolta i hi eren fidels.

El seu missatge

• «Doneu sempre gràcies a Déu. Cada vegada que teniu un goig, que guanyeu un joc o que reeixiu a fer bé una cosa, doneu-li gràcies, encara que només sigui amb una o dues paraules com feu després de menjar. I també és bo de pregar per als altres...»
• «Arreu on van els escoltes estimen els boscos, les muntanyes i les prades, i els plau de conèixer els animals que els habiten i les meravelles de les flors i de les plantes.»
• «Sigueu sempre servicials i generosos, i agraïts de qualsevol favor que us facin, i tingueu cura de demostrar-ho. Us recordo que un present que us facin no és vostre fins que no hagueu donat les gràcies a qui us l'hagi fet.»
• «L'acampada és una part molt agradable de la vida escolta. Vivint a l'aire lliure del bon Déu, enmig dels turons i els arbres, entre ocells i bestioles, en el mar i pels rius, és a dir, vivint en plena naturalesa, tenint la vostra pròpia tenda, cuinant i coneixent món, assolireu una salut i una felicitat que les parets i el fum de les ciutats mai no us proporcionaran.»
• «Fer caminades i descobrir nous indrets és sempre una gran aventura. Us enfortirà i endurirà de tal manera que tant us serà que faci vent com que plogui, que faci calor o fred. Ho acceptareu tot tal com vingui, amb aquella confiança que us permet d'afrontar qualsevol dificultat amb un somriure als llavis, convençuts que a la darreria vencereu.»
• «Heu de saber parar una tenda o construir un aixopluc, preparar i fer un foc, cuinar i menjar; heu de saber lligar troncs per a fer un pont o una barcassa, trobar el camí, en la foscor igual que de dia, en un país desconegut, i moltes altres coses.»
• «Molt poca gent aprèn aquestes coses vivint en llocs civilitzats, perquè té cases confortables i llits tous per a dormir. Té sempre el menjar a punt i ,quan no sap el camí, només li cal demanar-ho al guàrdia de la cantonada.»
• «Mentre viviu en aquest món, esforceu-vos a fer quelcom que resti quan vosaltres ja no hi sereu. Esta bé de ser bo, però encara és millor fer el bé.»
• «Feu la vostra "Bona Obra" diària. Feu-la no només amb els vostres amics, sinó també amb els desconeguts.»

El seu testament

«Estimats Escoltes:

Si mai heu vist el conte "Peter Pan", recordareu que el cap dels pirates sempre estava fent el seu últim discurs de comiat per por que, quan li arribés l'hora de la mort no fos a temps de donar-lo a conèixer. Això és el que em passa a mi, i per tant, encara que en aquest moment no m'estic pas morint, ho faré un d'aquest dies i voldria dir-vos uns mots de comiat. Recordeu: aquests seran els últims mots que sentireu de mi, per tant, mediteu-los.

He tingut una vida molt feliç, i voldria que també la tinguéssiu cadascun de vosaltres. Estic convençut que Déu ens posa en aquest món tan meravellós per a ser feliços i gaudir de la vida. Però la felicitat no s'obté pas fent-se ric, ni tan sols reeixint en la carrera ni satisfent tots els gustos. Un bon pas cap a la felicitat és fer-se sa i fort mentre sou nois, perquè pugueu ésser útils i, per tant, gaudir de la vida quan sigueu homes.

L'estudi de la natura us demostrarà quantes belleses i meravelles ha posat Déu en el món del qual gaudiu. Acontenteu-vos amb la part que us ha tocat i traieu-ne el millor profit que pugueu. Mireu sempre el cantó bo de les coses i no pas el dolent.

Però el camí autèntic per arribar a la felicitat és fent feliç a l'altre gent. Procureu deixar aquest món millor de com l'heu trobat, i així, quan us arribi l'hora de la mort, podreu morir feliços pensant que no heu malgastat el temps, sinó que vau fer tot el possible per fer el bé. Estigueu "Sempre a Punt" per a viure feliços i per morir feliços; sigueu fidels, sempre, a la vostra Promesa Escolta –àdhuc quan ja no sigueu nois– i Déu us hi ajudarà.

El vostre amic,

Baden-Powell of Gilwell»