COM ÉS POSSIBLE QUE ELS TRUCS ES PERDESIN A LA MOLA ?!?!?!?

L’altre dia 19 de Març els Trucs vam aconseguir desconnectar de Hume i Plató i canviar-los per senyals verdes, pujades i natura que ja era necessari per les nostres innocents i febles ments.

Així que en menys d’una setmana l’Octavi ens va muntar una excursió, tot precís, exacte, el pla no perm...etia errors ja que el perdre un metro et feia perdre un tren i després un bus. Pot semblar fàcil per uns estudiants de batxillerat, doncs NO !, ja que sembla ser, que som més capaços d’entendre els textos de Nietzsche que la idea de puntualitat. Els que vivíem pel Barri vam quedar a les 9 menys 10 a Pl. Kennedy, per així estar a les 9 a la parada de Gràcia, per agafar el metro cap a Tarrassa, el David va arribar a menys 8, la Maria a menys 6 i l’Andrea a menys 4, el ferrocarril sortia a menys 8 i el següent a les 9:09, mentrestant el Octavi ja s’estava fent amic de tota la gent que aquell matí va haver de passar per Gràcia i la Nur..., bé no sabem massa que feia la Nur. Doncs el primer tren ja el vam perdre, el de les 9, però el de les 9.30 havia de ser nostre, però TAMPOC. El de les 9.30 se’ns va escapar perquè faltava una Truc ( no direm noms però el David, l’Octavi, l’Andrea i la Maria ja hi eren a l’andana ).

Però aquest petit entrebanc no va ser prou fort per impedir que els Trucs pugessin La Mola, perquè ni dos trens poden parar la força de 5 Trucs, el que és important és que una hora més tard del previst ens trobàvem tots sans i estalvis a Tarrassa esperant un autobús per anar a Matadepera que no sabíem ni on exactament s’agafava, ni a quina hora passava i per ja riures a les nostres cares el mòbil del David indicava que no passarien més. Bé allò ja era un punt més fort per no pujar la Mola, però un bon Truc mai es rendeix o més aviat sempre té sort, ja que dirigint-nos cap a un Mercadona veiem un autobús petit on ,amb unes lletres vermelles que ja cap dels 5 oblidarà mai, posava : MATADEPERA, en aquell moment tots vam començar a córrer amb un estil nefast, arrossegant el cul per terra per arribar a agafar el bus que si que va ser agafat, que si no hagués sigut motiu de suïcidi col·lectiu o de apuntar- se a un DIR per entrenar el córrer( que malament, alguns no ens aniria ).

Arribat a Matadepera, desprès d’haver compartit al miniautobús amb 20 Llops i Castors de un cau de Tarrassa, vam baixar a la parada més a prendre vent de  la Mola, perquè així som els Trucs, més ‘xulos’ que un bitllet de 7 €. Doncs ens trobem a Matadepera una hora més tard del previst i amb un poble- ciutat per caminar i sort que la policia municipal ens havia regalat un mapa ( perquè sinó encara estem caminant per Matadepera ).

Després de 0.45’ arribem al peu de la Mola i els innocents dels Trucs ens proposem a no menjar fins arribar al cim. JA ! Al cap de 0.30’ vam parar a menjar uns Doritos i unes palmeretes davant d’una cruïlla, que et permetia o fer el camí del monjos ( fàcil i pla i sense ‘dificultats’ de perdre’s) o el camí curt, difícil. Per consens (l’Andrea va venir amb sabates poc apropiades) vam anar pel camí dels Monjos. Ep ! però no fins arribar a dalt perquè algun aspecte que se’ns escapa ens va fer anar a parar pel camí difícil. Alguns membres de d’unitat consideren que  va ser horrorós, que ens podíem haver perdut, que no hi havia senyals suficient, que era molt difícil. D’altres creuen que va ser una experiència espectacular ja que va ser com una aventura, buscar el camí i pujar com a cabres per pedres estructurades de manera que els nostres culs els següent dia se’n ressentien. I l’altre (la Nur)  ni ‘sentía’ ni ‘padecía’ en aquell moment per tant no sabem que li va semblar l’error.

I desprès de dubtes, queixes i perquè negar-ho, petites confrontacions sobre si seguir endavant o refer el camí i tornar a baix i no pujar fins el cim, VAM ARRIBAR AL MONESTIR. Per desgràcia, no vam poder estar massa estona a dalt, va ser dinar i baixar.

El que havíem fet amb 4 hores a la pujada es va fer amb mitja a la baixada i per compensar els entrebancs del matí, al arribar a la Plaça X ens vam trobar un autobús direcció a Tarrassa que li faltava un minut per marxar, un autobús on casi la Nur es va fer amiga d’unes nenes que la miraven mentre s’estava dormint i al despertar li va preguntar on eren les ‘Pijas Rubias’ que estaven darrera i la van sentir i al marxar li van dedicar un: Pija Rubia. La Nur fent amics allà on pot.

I per fi tornada a casa, on vam dormir com a bebès baldats, però això si convençuts d’haver passat un fantàstic dia amb la natura, els camins poc camins i sobretot amb els Trucs !

Bon dia trucs!

Com a tots us ha arribat, l'excursió d'aquest cap de setmana ha quedat posposada pel finde que ve. Així que aquest dissabte farem cau normal (o no). El colega Octavio ens té preparat un dissabte de sorpreses, plors, rialles, emocions, adrenalina... El cau d'aquest dissabte començarà a les 16h, NO A LES 16:30.

Tots vindreu no? Fins dissabte! I ànims amb els examens (i recordeu que les afores de les parròquies no tenen una il·luminació adequada per la retenció de conceptes)